(Èl-Gueuye-Noere – 35inme) 11/07/2022
Dji djåze sovint d' nosse pitite Waloneye dins mes tecses. Po candjî, eyet po leu fiesse nåcionåle, dji va cåzer d' nos vijhéns : les Flaminds. C' est l' veur ki dji n' va nén scrire so yeusses directumint. Tolminme dji vou dvizer so l' acseignmint rola. Motoit ki dji frè l' minme sacwè d' no costé, å moes d' setimbe. Dijhans todi kécfeye !
Des tecses so l' escole e Flande, on-z e ritrove timpesse. Vos ploz lére e neyerlandès, mins i gn a eto des årtikes francès-cåzants dzeu. Les rujhes di l' acseignmint al Bijhe del Beldjike shonnnut ledjirmint esse les minmes k' amon nozôtes. Metans : les scoleus sont ki disparexhe. On n' va nén såyî d' comprinde pocwè. Totfeye, dj' a les pinses k' les råjhons sont les minmes k' al Nonne.
Ça va tant må k' el minisse flamind di l' acseignmint, Ben Weyts, atake a si schoûter. Dji vs cåzéve des rujhes, enawaire. Dji vs a minme cité èn egzimpe. E vloz d' ôtes ? Les scolîs ont d' moens e moens d' bons rzultats. Roci, on ni djåze nén des studiants a l' univiersité. On djåze des efants k' sont co a l' escole primaire, u co des cis e segondaire. Cnoxhoz l' respondaedje da Ben Weyts, cwand on lu dmande cwè ? Fåt aprinde ey acsegnî el neyerlandès eyet les matematikes. Dj' a les pinses k' ça n' va nén bråmint aidî el Flande. Ene sakêye response a on problinme k' est l' onk des gros nuks d' èç redjon la. Çki dji va dire après våt ossu pol Nonne. El rivuzionnaedje n' egziste nén tot biesmint.
Dji so bayi si des sakîs avou on sintimint d' zels abominåbe savnut s' ervuzionner. Aprume cwand ene pekêye d' inte di yeusses sont mimbes d' pårtis patriyotåds. Po l' restant, i vegnnut, å pus sovint, des pårtis habituels. Dj' ô bén vnant des pus grands mouvmints socialisse, catolike eyet liberå. Troes mouvmints ki, ouy, veynut voltî di cropi so leus cindes. Do côp, d' on costé, i s' fijhnut mindjî pa des pus ptits. D' èn ôte costé, i laiynut tot ndaler. I polént må di tchaire djus. I ont tcheu dins li grandiveusté. Asteure, tertot s' tuze sot po trover des divudindjes a ene mwaijhe tchôze k' on-z a lonmint spåmé. On couraye après on miråke. L' estance est mo disbåtchante. Portant, i cachnut si télmint bén ki dji lzî dinreu l' bon Diu sins cfession.
L' escole aveut ddja on tiene di mankes. Ci tiene ci est ki crexhe. On saveut dispu a stou on tins ki l' acseignmint esteut co blokêye å nouvazinme sieke. On truc k' a baxhî avou l' tins, mins k' nolu a vlou fé bén tourner. Dner des copiutreces åzès scolîs n' va rén arindjî comifåt. Dji sondje ki ça n' va rén candjî. C' est, come di djusse, di candjmints k' l' escole a dandjî. Rtinoz bén çoula : les djonnes d' ouy sont les grandès djins di dimwin. Si on såye d' les rinde biesses ; c' est nén come ça k' i vont divni sutîs. Ça pufkine !
Foû do suddjet di l' årtike : dji bedive boune fiesse a nos vijhéns bijhreces. Ns estans deus peupes avou l' acseignmint ki est ki dicwelixh. Adon, k' on soeye eshonne u nén ; on doet dmorer uni. Ns estans foirt djondants l' onk di l' ôte. Nos n' avans nén mezåjhe di ns cachî mizere. Mins nerén, ça, dji n' sai nén si bråmint savnut etinde èç messaedje cial.
- Rivuzionnaedje : Remise en question
- S' ervuzionner : Se remettre en question
- Patriyotåd : Chauvin ; patriotard
- Pårti habituel : Parti traditionnel
- Nouvazinme : Dix-neuvième