(Èl-Gueuye-Noere – 19inme) 11/07/2021
Dji n' muche nén d' esse on waloneu, on waligant ey on dislaxheu walon. Est-ç' ki çoula vout dire ki dji voe nos bijhreces vijhéns evî ? Nenni ! D' ayeur, cwand dj' aveu stî e-n Erasmus pindant l' dierinne dimêye anêye academike, dj' a stî e Flande. Come d' efet, dj' aveu bén tchoezî el Vlaanderenland da Jacques Brel. Dj' a stî e-n Anverse. El principåle råjhon, c' esteut po-z amidrer èm zône del lingaedje da Vondel. Ene ôte grande råjhon, c' esteut po discovri, pindant on ptit tins, el tuzance flaminde. Sins voleur mi ridire, dji pinse k' les Walons eyet les Flaminds n' si kinoxhnut nén bén. Tot rwaitant èm'-n' Erasmus, dji so foû binåjhe d' vos dire k' ç' a stî on succès, mågré sacwants problinmes wice dji n' va nén cåzer. Ci trevén ci m' a shonné foirt målåjhey. Mins nerén, dj' el a sorviké. Asteure, dji sai infén profiter del vicance disk' al atake del shuvante anêye academike.
On-z ôt mwints côps k' les Flaminds, copuvite les Anverswès, sont des djins purade måtournêyes. Çk' on roveye sovint, ç' est ki bråmint des djins ki boutnut çoula n' ont måy stî rola. Is raspoynut leu syince so çki les ôtes dijhnut ubén so çk' is inmnut croere. Come di djusse, ces djins la avént toirt. Padvant d' acertiner ene sacwè so ç' sudjet ci, i sereut mî d' sayî d' cåzer avou des anonimes vinant di tuzances diferintes. Houte di çoula, dj' a rescontré do bea monde : des Anverswès, mins eto d' ôtes studiants eternåcionås. Li seu rimoir ki dj' åreu, ci sereut li fwait ki dj' åreu dvou rôbaler foû d' ôtès veyes flamindes, come : Gant, el Viye-Lovagne, Malene, insi k' el Coisse, copurade pindant cisse såjhon cial. Minme si l' Walonreye est m' contrêye preferêye, li Flande va carape mi manker.
El Bijhe del Beldjike a beacôp d' beas costés. Les dimorants del Bijhe-Beldjike ont rade comprindou k' el velo est l' meyeu tcherieu dins l' veye. E Walonreye, cåzu nolu l' uze voltî. Roci, c' est purade l' oto. D' ayeur, cwand on rwaite les voyes, eles n' sont nén aprestêyes po les veyicules "ecolodjikes". Les Flaminds sont motoit pus edjalés k' les Walons, ki sont pus tchorieus. Totfeye, les Flaminds shonnnut ene miete moens margayiveus k' les Walons, sortot k' les Tchålerwetîs. Tenawete, i gn a on grand laid costé, trove-dju. Les Flaminds ont on grand problinme avou el lodjike. Dj' aveu veyou totplin di tchôzes ki sont sorreyalisses. Al univiersité, les nos des locås estént diferins sol campusse eyet sol waibe di l' univiersité. Do côp, cwand dj' aveu dvou rcweri les locås po mes egzaméns, dj' esteu ledjirmint taené. Li djoû wice dj' aveu stî riprinde mes afwaires d' èm kot rola, dj' aveu prindou l' otostråde A12 viè Anverse. Cist otostråde ci, c' est l' seule otostråde avou des feu-rodjes. Po prinde el tram e-n Anverse, i fåt prinde asteme paski mwintès lenes ont puzieurs moenne-tchimins po on minme limero. Al copete do mårtchi, totplin des Vlamingen confondnut k' el Beldjike ey el Flande, ci sont des sinonimes. Po esse oniesse, dji doe ricnoxhe k' on fwait l' minme. On touwe ossu el Beldjike avou l' Walonreye (eyet kécfeye el Beldjike avou l' Walonreye-Brussele).
Ils ont leus cwålités ey ils ont leus måcules. Sorlon mi, nozôtes, Walons doevnut shûve l' egzimpe do Vlaamse Leeuw sol plan economike eyet so l' firisté d' esse çk' on-z est ; Flamind ubén Walon. Mins l' contråve est tot ossu vraiy so des ôtes sudjets, come sol plan del lodjike u core do vike-avou, på egzimpe.
- Nouvazinme => Nouvaze : Dix-neuvième => Dix-neuf (à la place de, respectivement, "dijh-nouvinme" et "dijh-nouf").
- Malene : Malines ([NL] Mechelen)
- Campusse : Campus
- Feu-rodje : Feu de circulation